Potser les nostres mans no ho poden curar tot, o potser, com ens explicaven una mica irònicament a la universitat, les nostres mans no poden curar ni tan sols res, però sí que podem, amb elles, ajudar l’organisme a connectar amb la seva pròpia font d'”alimentació”, on tindrà lloc després el procés natural i fisiològic de l’homeòstasi.
L’homeopatia, l’acupuntura, l’osteopatia… són totes elles teràpies holístiques i eficaces que tenen com a objectiu principal ajudar a enfortir aquest procés.
Els osteòpates i fisioterapeutes, o els fisioterapeutes osteòpates, mirem de restaurar el funcionament adequat del cos a través de la teràpia manual.
Les nostres mans recorren el territori corporal tractant de portar-ne els teixits a un estat de tensió més equilibrat, alliberant els obstacles que impedeixen el lliure accés del flux sanguini, hormonal i nerviós necessari per a la nutrició i la reparació dels teixits; a través de les manipulacions i els contactes suaus, proposem un millor alineament de les estructures corporals perquè la seva “intel·ligència funcional” s’assenti d’una manera més econòmica i eficaç, evitant el desgast innecessari de recursos energètics que necessita tenir disponibles per a la seva plena expressió de salut.
Des d’una visió holística de l’organisme, els fisioterapeutes, amb les nostres mans, mirem de reconduir de nou els cossos cap a la seva pròpia curació, evitant en la mesura del possible que les disfuncions s’ancorin de manera permanent fins a fer-lo emmalaltir.
Dos detalles del original: “omeostasis” va sin la h inicial (es homeostasis / homeòstasi), y en “flujo sanguíneo hormonal y nervioso” falta una coma — lo he corregido en la versión catalana, pero igual quieres arreglarlo también en la castellana. Si lo necesitas envuelto en bloques de WordPress como el anterior, dímelo.